Visita a la Granja d'Esporles.

El passat 21 de desembre, el grup de 3r i 4t de diversificació vàrem anar a fer una visita a la Granja d'Esporles. El temps no ens va acompanyar, però els alumnes i els professors d'àmbit sociolingüístic i científic van fer que la visita fos més agradable i vàrem poder aprendre una mica més de les possesions que tenim a Mallorca.

Grups de 3r i 4t de diversificació.


Història de la granja d'esporles

En 1229, Mallorca va ser conquistada pel rei Jaume I. A ell es deu la divisió de l'illa en quatre parts, una de les quals va ser assignada al comte Nuño Sanz, que es va establir a La Granja.
En 1239, el comte la va cedir als monjos .La ordre del císter, fundada el 1098, va establir així elseu primer covent a Mallorca. L' assentament dels monjos va durar poc anys, ja que es van veure obligats a traslladar-se al Monestir de la Real de Palma. A pesar d' això,consvervaaquílestasques del cultiu, d'aquí la demonicació de la Granja. Dos segles més tard, els monjos la van vendre al Sr Mateu Vida.
Al llarg d'uns dos-cents anys, la famillda Vida va habitar La Granja. Derreraaquestperíode,lafinca va passar a la família Fortuny, a la qual es deu l'última gran reforma de la casa, realitzada aprincipis del S.XVIII. La casa i els jardins es conserven gairebé intactes dede aquella obra.En la dècada dels vuitanta, va ser adquirida pel Sr Cristóbal Seguí Colom, el seu actual propietari.
A la granja la vida continua igual que en els temps pasats.

Vista exterior de la granja.

Cascada Exterior de la granja

Els professors ens van donar un quadernet ple d'activitats que estava dividit en sectors. Cada grup havia de triar un sector i respondre les preguntes d'aquest per desprès poder fer el treball.
Nosaltres vàrem escollir el sector II que és el primer pis.

En primer lloc vàrem visitar el saló florentí amb mobiliari de l'època de Lluís XVI. En Lluis XVI va ser rei deFrança i de Navarra des de 1774 fins a 1792 , co-príncep d´Andorra i duc de Berry (1754-74). Suspès i arrestat durant la insurrecció del 10 d'agost, va ser jutjat per la Convenció Nacional, considerat culpable de traïció i guillotinat el 21 de gener de 1793.

Lluis XVI

Quan miravem a les parets pareixia que l'habitació es trovaba en mig de la vegatació ja que estava dibuixat un gran paisatge. Hi havia quatre cadires individuals i una de doble, nosaltres vàrem entendre que les individuals eren per els nins i que les dobles eren per el pare i la mare. En el centre hi havia una camilla amb un cofre. Al costat hi havia una taula per prendre el té que estava devora un finestral on donava al pati. Hi havia un gerro amb la mateixa decoració que la paret.

Saló florentí.

A continuació del saló florentí hi havia el saló del tron.
Nosaltres creim que com que els senyors teniem molt de temps lliure hi a n'aquella època no hi havia televisió, per passar el temps anaven al teatre de la seva pròpia casa. El tron era perquè els senyors vessin l'obra millor.

teatre.

La sala era bastant gran en mig hi havia una taula llarguera que a sobre tenia una florera, als costats hi havia calaixeres que a cada calaixara damunt tenia un mirall, davant les cortines del teatre hi havia dues cadires i en mig hi havia un breser, les cadires eren per seure els senyors.

Saló de tron amb teatre.

Llavors va venir la sala de jocs, on hi havia tots els instruments que nolsatres coneixem, com el piano, també hi havia tots els jocs de taula com el bingo, el parxís, el billar, el futbet, el poker i molts altres jocs.

Sala de música

Sala de jocs.

Se situa com l'origen de la planxa, aproximadament al segle IV.

Hi ha documents que indiquen que els xinesos utilitzaven u

n recipient de llauna, que contenia brases i posseïa un mànec.

A occident es va començar a usar un allisat de vidre, marbre o fusta, que s'utilitzava en fred i es realitzava en la roba l'ús de la goma de midons que no permetia treballar en calent. Això es va emprar fins al voltant del segle XV.

En el Segle XVII apareix el terme planxa.

I les primeres planxes, generalment realitzades en ferro, s'escalfaven al foc.

Posteriorment van aparèixer les planxes buides que es carregaven de brases, anomenada també planxa a carbó.

Al Segle XIX van aparèixer les planxes de bugaderia que s'escalfaven sobre fogons al princip

i, fins que es van

començar a aplicar altres mètodes, com l'aigua calenta, gas o alcohol.

Planxa.

L'art Barroc, a més d'un període de la història de l'art, fou un moviment cultural que es va estendre a la literatura, la pintura, l'arquitectura, la dansa i la música des del 1600 fins 1750 aproximadament. L'estil Barroc va sorgir a principis del segle XVII, després del Concili de Trent (1545-1563) a Itàlia. D'ací es va estendre cap a la major part d'Europa. Fou un moviment que va impulsar un estil artístic que es dirigís no només a les elits, sinó al poble illetrat. Axí, en pintura i arquitectura, el Barroc utilitza una iconografia directa i teatral, amb tendència a una abundància d'ornamentació. Durant molt de temps (segles XVIII i XIX), el terme "barroc" va tenir un sentit pejoratiu, sinònim de sobrecarregat, desmesurat i irracional, fins que posteriorment fou revaloritzat a finals del segle XIX per Jacob Burckhardt i després per Benedetto Croce i Eugeni d'Ors

Barroc.

El Renaixement és un moviment cultural que abarca art i filosofía i s'estén al llarg del segle XV i XVI. Aquesta etapa és el renaixement de la cultura greco-romana, la cultura clàssica, i va lligat a la filosofia de la humanitat, en la que l'home és la mesura de totes les coses. El Renaixement comença a Itàlia i té dos fases, el quattrocento i el cinquecentto.
El quattrocento té com a ciutat important Florència que l'anomenaran la Nova Atenes. Neix a Florència gràcies a la familia Medicis, era una familia de banquers amb gran interés per l'art que governà la ciutat quasi tres segles. Eren grans col.leccionistes d'art, i el 1440 Cóssimo de Medici, va fundar l'Acadèmia Platònica on s'estudiava la filosofia clàssica.Aquesta época a Florència és la més important al Renaixement, (1462-1492). Lorenzo de Medici va ser el més important de la família, va governar durant trenta anys.
El segle XVI s'anomena cinquecentto (1500-1550) , quan el moviment ja està estès per Europa. Les ciutats importants del cinquecentto són Roma i Venècia

Renaixement.

A dins la casa hi havia el despatx del metge. Nosaltres creim que hi ha aquesta sala perquè com que ho tenien tot i no importava sortir gairabé de la casa, si tenien el despatx del metge seria molt illor que si haguessin d'anar a poble. Amb el despatx del metge a casa no importava passar pena si algú no estava bé perquè tot d'una podia ser atès. Pensam que era molt útil i necessari ja que podien esser etesos més aviat que si havien d'anar al poble.
Era un despatx molt diferent dels que hi ha ara. L'hbitació no era gaire grossa però hi havia moltíssimes coses, quasi tot era de metal i molt pràctic per aquell temps.

Despatx del metge.

Hi ha diferentes coses que ens criden l'atenció, un d'elles seria que tenien l'orinal dins l'habitació, aquí a Mallorca en temps d'ara no es habitual que el banys estiguin dins les habitacions per això podirem dir que ens crida la atenció.
Una de les altres coses que en criden l'atenció seria la creu que es troba damunt el llit, ara només es veuen les creus ab Jesús damunt els llits als llits dels nostres padrins però ja no és massa habitaul tampoc.
El tipus de llit que tenien abans també es diferent als que tenim ara, ara solen ser més grans i possiblament més baixos i sense sostre ja que també n'hi ha que són per el estil però més modernitzats que volen donar com un aire d'antiguitat a l'habitació però dins el modern.
El que més ens crida l'atenció és que dins l'habitació hi havia tres floreres però s'ens fa tan extrany perquè per dins totes les habitacion n'hi havia això en demostra que els i agradava molt aquesta decoració.

Habitació del segle XIX.

Exposició de joguines.

El menjador estava sobre una taula de billar, estava adornat amb pltas de fruites a sobre i unes copes molt llargues d'un color oscur.

Menjador senyorial

El bany que a n'aquell temps és deia el lloc comú,era una habitació molt petita,que tal sols hi cabia una persona.El lloc per fer les necessitats era un forat,i per els nins petits també,però no empraven el mateix.No hi havia dutxes

Fet per : Maria Simonet , Margalida Mir i Antònia Pons.