VISITA A LA GRANJA D' ESPORLES

Sector V : soterrani

La primera habitació es troben les coses per elaborar el formatge: sefrada, premsa ...

La cuina que veim no estava el soterrani perquè era la cuina on el senyor i la senyora menjaven ,la del soterrani era per els seus criats i també per poder eixugar la roba i totes les feines que es poguessin fer dins de la cuina .
ESCALFAPANXES , OLLES, PELLS, COM CUINAVEN...

En el graners s'emmagatzamava l'ordi , el blat i els cereals. Aquí ho guardaven tot per a tot l 'any poder-ne tenir.

La sala de tortura va ser unes de les que va tenir més èxit perque els joves les ba cridar molt l'atenció .Tots els alumnes es varen fer fotos , i havia moltes coses com per exemple:cambra de tortura , sala de guardies i moli de sang .

Sala de tortures : era una sala on torturaven la gent per diversos motius: adulteris, robatoris, enganys,...

Sala dels guardias: era la havitacio on hi havia els guardias .

l moli de sang



Moli de sang : rebia aquest nom perquè.....................................................

La inquisició: va ser una institució judicial creada pel Pontífex Romà gregoria IX l'any 1231 per lluitar en contra de les heretgies.

SORTIDA A LA GRAJA D'ESPORLES

SECTOR 2:

1.- Salo florenti amb mobiliari de lluis xvi
investiga qui era lluis xvi. Descriu la decoracio i opina.

GRANJA D'ESPORLES

SECTOR IV: TORRENT


39. Parc: font i fauna autòctona.

A la grnja d'Esporles vam veure una diversitat d'animals com: Porc, Ase, Gall d'indi, Galls i gallines, Lloros, Puputs, patos.

*Sitja i Barraca del carboner:

Visita a la Granja d' Esporles

SECTOR I: L' AGRICULTURA

HISTÒRIA

Molt valorada ja en temps dels romans pel gran cabal de les seves aigües, compta encara avui amb un magnífic sortidor de pressió natural de trenta peus d'alçada, que dóna testimoni de la seva potència. Va ser també de gran interès per als moros que van dominar l'illa des del S. X fins al XIII. Amb la conquesta cristiana de 1229, inicia el seu nou periple amb un breu període de temps de possessió feudal, fins que el 1239 va ser cedida als monjos cistercencs que la regentar durant 200 anys, fins que va passar el Sr Mateu Vida. Durant altres 200 anys aquesta família la va ocupar fins que va passar als Srs Fortuny. L'actual propietari és el Sr Cristòfor Seguí Colom. La Granja resultat de diverses èpoques i avatars és una barreja d'estil senyorial i rústic, perquè a més d'utilitzar-se com a residència era també una possessió dedicada a la producció agrícola, arribant a tenir més de cent menestrals. Això li confereix l'inexplicable encant d'una construcció antiga ben conservada i que manté per tant el digníssim estil propi però que alhora compta també amb els elements més decisius del nostre ric passat cultural. Avui és una autèntica mostra vivent dels costums mallorquines a través del temps.

La Granja, situada a 15 km de Palma, és una bella mansió del s. X envoltada de frondosa vegetació, bells jardins i fonts naturals. És una barreja d’estil senyorial i rústic, perquè a més d’utilitzar-se com a residència era també una possessió dedicada a la producció agrícola, arribant a tenir més de cent menestrals.

Antes de el bum turístic a Mallorca a partir del segle xx el sector mes important va sa a l' agricultura.



Les nostres padrines nos varen contar que la roba que duien era blanca, i rentaven en clovella de ametlla. L' ametlla l' posaven dins un poval amb aigua i l' clovella lo que te feien el sabor.

Hi ha un càvec que serveix per fer solcs, fusó per segar, xipó amb punta i xipó pla, en punta serveis per sembrar i el pla per collir herba, forca de ferro per recollir fems i forca de fusta per collir palla quan batien.

Era una caseta de bany que servia per que l' aigua se encalantis i es poguessin duchar.

Un rellotge de sol és un instrument que senyala les hores mitjançant les ombres d'una agulla clavada dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries. L'agulla sempre té la direcció paral·lela a l'eix de rotació terrestre, en canvi el quadrant pot adoptar diferents posicions, igualment com les línies horàries.N'hi ha de diferents tipus, els més comuns són els verticals i els horitzontals.






Procés artesanal d'estampació sobre roba en el qual es descomposa la imatge per colors, s'elaboren les plantilles per pintar-la i s'estampa una a una fins a realitzar el motiu desitjat.





Fet per: Margalida Morro Torrens i Jauma Antoni Cladera