VISITA A LA GRANJA D' ESPPORLES

INTRODUCCIO

La Granja, històrica possessió situada al terme municipal d'Esporles, és coneguda des de l'època dels romans per l'important cabal d'aigua de la seva font. Els moros, que dominaren l'illa del segle X fins al segle XIII, s'instal·laren a la zona fundant l'alqueria anomenada Alpich. Més tard, quan Jaume I conquerí Mallorca, aquest dividí l'illa en quatre parts i el compte Nunyo Sanç s'establí a la possessió.

L'any 1239, Nunyo Sanç cedí la Granja als monjos cistercencs perquè hi fundessin un monestir de l'ordre del Císter. Dos-cents anys més tard, els monjos es van vendre la possessió a la família Vida, passant després a la família Fortuny, que finalment la va vendre a Cristòfol Seguí Colom, actual propietari.

Avui dia La Granja és oberta al públic i acull un museu etnogràfic i una variada mostra d'animals típics de granja. La visita a La Granja permet conèixer les activitats agrícoles tradicionals, el palau, els patis i els emblemàtics jardins de la possessió. Els visitants també poden observar com els artesans fan la seva feina, degustar vins i fruits secs i conèixer el ball tradicional mallorquí. Per finalitzar l'oferta, La Granja compta amb un restaurant que serveix plats típics mallorquins, així com plats de cuina internacional.

• 
• 
• 
• 
• 
• 

1-Que mos va cridar mes l´etenció

-El que mos va cridar mes l'atenció va eser la capella ten petita i que estava al pati.

Tambè mos va cridar l'atenció la degustacions de vins que estaven defora a nes pati.

2-Capella de la casa.

Per fer la missa,els funerals i per casar-se.

Tothom creia amb Deu i cada diumenge anaven a missa.

3-Ferreria on es fabriquen les claus de cabota.

Les claus de cabota aren

4-Torneria

Un torner consistia en efer perns,claus,femelles.

5-Tallers d'espelmes.

La matèria prima es treu dels canals de les abelles que es la cera i es febriquen les espelmes.

6-Gerreria.

Feien gerres amb fang,per emprar-ho per les matances...

7-Jardí botànic,teix milenari i font.

TOTES LES RACES DE PLANTES DE LA GRANJA

A) ABAJO CESPED
Arbustos y Planta pequeña
- MIRTHUS COMMUNIS
- BUXUS BALEARICS
- PITTOSPORUM TOBIRA
- ROSA SP
- CORTADERIA SEYOWANA
- NERIUM OLEANDRE
- PHILADELPHUS CORONARIUS
- HEDERIA HELIX
- CAMPSIS RADICANS
- ASPIDISTRIA ELATIOR
- HYDRANGEA HORTENSIA

Árboles
- CUPRESSUS ARIZONICA LAMBERTINA
- ERIOBOTRYA JAPONICA
- TILA PLATIPIHYLLOS
- CORDILYNE AUSTRALIS
- FRAXINUS EXCELSIOR
- PLATANUS ORIENTALIS
- PRUNUS ARMENIACA
- TAXUS BATTACAS
- ARUNDINARIA NITIDA
- POIPULUS CANADIENSIS
- PRINUS AVILIMI
- MORIUS ALBA
- ARAUCARIA EXCELESA
- PICEA ABIES
- AILHANTUS ALTISSIMA
- JACARANDA MIMOSIFOLIA
- LAGERSTRO SPIECIOSA
- CITRUS AURIANTUM
- PRUNUS PISARDII
- CRAETAGUS MONOGINA
- PRUNUS DOMESTICA
- OLIMUS MINOR
- SOPHORA JAPONICA
- GINKGO BILBOA
- TAMARIX GALLICA
- TRACHICARPUS FORTUNEI
- ABIES ALBA
C) ZONA ARRIBA
Árboles
- FICUS ELASTICA
- ELEAGNUS AUGUSTIFOLIA
- ACADIA DEABATA
- CUPRESUS ARIZONICA LAMBERTIAN
- PHOENIX CANARIENSIS
- YUCCA AL OIFOLIA
- PINUS NIGRA
- ARBUTUS UNEDO
- PISTACIA LENTISCUS
- CERCIS SILIQUASTRUM
- FICUS CARICA
- ERIOBOTRYA JAPONICA
- CHAMEROPS HUMILIS
- CORDYLINE AUSTRALIS
- CUPRESUS SEMPERVIRENS
- MAGNOLIA GRANDIFLOR
Arbustos y Planta pequeña

- RUBUS ULMIFOLIUS
- LAURUS NOBILIS
- VIBURUM COMMUNIS
- MYRTHUS COMMUNIS
- BUXUS SEMPERVIRENS
- RUSCUS ACULEATUS
- PITTOSPORUM TOBIRA
- ASPARRAGUSES-PRENGII
- HIBISCUS SIRIACUS
- FATSIA JAPONICA
- SIPTHORPIA AFRICANA
- BOUGAMVILLEA GLABRA
- ERICA MULTIFLORA
- ROSA SP
D) ZONA CARBONERA
Árboles
- FRAXINUS EXCELSIOR
- PLATANUS ORIENTALIS
- TILA PLATYPHILLOS
- QUECUS ILEX
- JUNIPEUS SABINA

Arbustos y Planta pequeña
- RUBUS ULMIFOLIUS
- PTERDIDIUM AQUILIUM
- LONICERA IMPLEXA
- VINCA DIFORMIS

Sector IV: Torrent

39. Parc: font i fauna autòctona.
Recull els noms dels diferents animals q pots observar.

FLORA
Quant a la flora podem trobar pins, alzines, arboços, mates, romers, esparregueres, etc.
A la part central del jardí s'erigeix una parella de araucàries majestuosa, tot i que l'autèntic protagonista és un teix que es pot admirar al costat d'un dels extrems de l'estany.

FAUNA
A La Granja podem trobar una mostra d'animals típics de granja, com faisans, ànecs i oques. També podem trobar altres típics del bosc com francocolines i els daines.

Cal destacar especialment el porc negre (porc negre mallorquí), espècie autòctona, la carn és la base per a l'elaboració d'embotits illencs de millor qualitat (sobrassada, llegonissa, botifarra, camaiot, etc.).

També són habituals la cabra mallorquina, el conill, la llebre, el milà, el xoriguer, lloa tudó, la perdiu, la tórtora, la guatlla, el capsigrany, el pardal, la cadernera, el verderol, etc. I amb una mica de sort podem contemplar el senyorial planatge d'algun voltor negre.

Sitja i barraca des carboner.
Fes una foto de la sitja i explica la seva funcio.

no u varem trobar

Locomovil

no u varem trobar


fet per en pep joan i toni rodriguez

Excursió a la granja d'Esporles!!

EXCURSIÓ A LA GRANJA D'ESPORLES


El dia 21 de desembre de 2010, els alumnes de tercer i quart vàrem anar a visitar la granja d'Esporles. Allà vàrem poder observar molts d'animals i els tipus de vivendes que tenien fa bastants d'anys.


SECTOR III: PLANTA BAIXA

LLAUNERIA.

Començarem amb la part de la llauneria. La llauneria es feia servir per contruir diferents objectes de launa com tuberies, setris, povals, motlles...

ALFÀBIES PER A SALAR OLIVES.

Desde fa molts d'anys també es menjaven olives com avui en dia i hi ha un sistema per salar-les.

Quan les olives ja estan a punt d'amanir. Posen aigua en una gerra de fang, tiren un ou de gallina dins i afegeixen sal remenantperquè es desfaci fins que l'ou flota traient només de la mida d'una moneda de doseuros. Això es fa per saber el punt de sal i que nos'espatllin les olives ni s'estovin. A continuació li posen els adobs acostumats segons el gust ia esperar fins que estancomestibles.

TURBINA D'AIGUA I DINAMO PER A ENLLUMENAR.

La turbina d'aigua i la dinamo funcionen de la següent manera:

Normalment, la turbina, es col·loca a un riu, on hi hagi corrent d'aigua, això fa que la gran roda doni voltes. Conectat a la roda hi ha una turbina que transforma l'energia mecànica en energia luminica.

Turbina d'aigua amb dinamo.

TAFONA.

FRUITS SECS.

Hi havia ses faves, ses ametlles...

FUSTERIA AMB DIFERENTS MAQUINÀRIES, EINES DIVERSES.

Serra: Serveix per tallar objectes.

Prensa de serra: serveix per subjectar els objectes que es volen tallar.

ESPARTERIA, FIBRES VEGETALS.

La canya: Normalment es emprada per les teulades antigues.

El carritx: Normalment es fa sevir per fer cadires o recipuents.

SABATERIA, SELLERIA.

Es diu sabater a la persona que té per ofici la fabricació i reparació de calçat.
Entre les ocupacions del sabater figuren la fabricació de sabates i botes així com la fabricació de plantilles per a introduir en el calçat després d'haver-delineat amb una plantilla. També marca i crea orificis en el cuir que serviran després reblats ambcèrcols metàl.lics per introduir els cordons de les sabates. També posa tapes i solesa les sabates substituint les velles o cosint les noves sobre les anteriors. Arregla isubstitueix els talons de sabates i botes. Cus els cuirs oberts. Finalment, abrillanta ipoleix les sabates aplicant betum i raspallant abans de lliurar al client.

Excurció a la Granja d'Esporles

Al pasat 21 de desembre varem anar a la granja d'Esporles , aunque no va fer molt bon dia per anar d'excurció.

Quan varem entrar ens varen deixar anar un poc per libre pero sense fer cap desastre.En l'excurció ens van asignar uns deures sobre la granja i ens va tocar fer una part de la planta baixa.

El primer exercici que vam fer concistia en explicar el funcionament de la llauneria,que concistia en la creacio de eines i reparar les que no funcionaven.

El segon ejersisi va ser el de fer la explicaci

o de com es selaven les olives dins les alfabies i es feia em aigua i sal i es deixaven durant uns quans mesos.

El terser va ser el de la turbina d'aigua que es utilitzava per fer electricitat a traves de l'us d'un mecanisme que em la forsa de l'aigua movia unes politges i aixi ja tenien electricitat.

El quart va ser el de enumerar les diferents parts de la tafona:tremuja,sumola,rutló,polsos

os,prexa,arbre,i cucales.

El quint exercici consistia en enumerar alguns noms de fruits secs i vam posar:les passes,les nous,les ametlles,les avellanes,i les pipes de girasol.

El sest es sobre la maquinaries i eines diverses que es troben a la fusteria:

Serra manual:serveix per tallar fusta.

Llima:es un aparell que serveix per desgastar la superfície de la fusta.

El sentim exercici ens deia que digesom quines fibres son emprades a l'esparteria. Utilitzaven canya,fil de seda,etc

Despres de acabar la visita vam menjar uns quants bunyols i jugarem a cartes fins hora de anar-nos.

Aqui unes quantes fotos de altres parts de la granja.

fet per Jaume Serra Jover i David Iglesias.

SURTIDA LA GRANJA D'ESPORLES.

El dia 21 de Desembre varem fer una excursió a la granja D'Esporles , varem partir a les 8 i varem arribar allà deves les 9 , allà varem veure moletas d'animals , objectes que no sabiem si existien, varem visitar la casa, i varem veure quins eren els hambits en que vivien , la casa era preciosa i varem quedar fascinats,nosaltres varem fer el sector III:PLANTA BAIXA, despres hens varen cunvidar a menjar bunyols i finalment agafarem l'autocar i partiem cap a Sa Pobla.

34.Taller de joieria, forneria, laminatge, i encunyament: cerca informació sobre les peces usades al segle XIX: botons o botonada, cordoncillos....

les camisetes: els seus colls eren bastant grans, les seves mànegues eren ll

argues, recollint la tela de la part de damunt l'espatlle.

les jaquetes: sobrepasaven la cintura de llarg, amb un coll molt alt, i els seus botons eren metalics

uns dels botons que s'utilizaven mes eren els botons metàlics.

Els pantalons: eren adoptats per totes les clases socials pero diferents segons l'economía , cada pic les cames eren mes llargues.

35.Ordidor:quina funció tenia l'ordidor?Els ordidors més primitius consistien en unes posts clavades a la paret i proveïdes de clavilles, i l'ordidora anava passant amb la mà un grup de fils en ziga-zaga d'una clavilla a l'altra fins a arribar a l'última. Aquesta longitud de fil era anomenada portada, i l'operació s'anava repetint fins a obtenir la quantitat de fils necessària.

Posteriorment existí un ordidor amb un gran tambor de llistons impulsat a mà, sobre el qual s'enrotllaven els fils.

36.Teler per a drap: quin fil s'emprava per fer un drap?

37.Taler vertical(catifes)

Els precedent de la catifa actual s'hi troba en les antigues estores d'espart i jonc que es realitzaven manualment des d'època àrab. A mitjans de segle XIX apareix elfilet d'espart, el qual va suposar una petita revolució per al sector en quant a tècnica i concepte de treball, obtenint-se una producció més elevada i sent, així, un primer pas cap a la industrialització. Per aquest motiu, el filet subtituirà, a poc a poc, la producció d'estora fina feta de jonc i de pleita, la qual desapareix quasi per complet ans de començar la dècada de 1870.Cap a finals de segle XIX arriba la màquina inventada per Teler de Jacquard, la qual s'acoblava als telers de fusta i feia el dibuix d'aquestes a través d'uns cartonatges foradats, que ja havien augmentat, per altra banda, en nombre i varietat segons el tipus d'estora que realitzaren. Així, es pot parlar de teler mixte, de vareta, de doble cara i de barra de torsió. A principis de segle XX s'introduïren els primers telers mecànics, comuns i de doble tela, que substituïren als telers manuals i, encara que en nombre molt reduït, suposaren una revolució en el procés i la producció catifera, apropant el seu procés de fabricació tal i com avui ho coneixem. Aquestos telers eren de segell alemany i s'introduïren en les indústries tèxtils de Sabadell, Terrassa i Alcoi, els quals els revengueren als industrials de Crevillent que els adaptaren als teixits usats a la població, més grossos, com és el cas de l'espart.És aleshores quan s'introdueix un dels primers telers manuals expressament destinats per a la confecció d'estores; és el denominat teler de reixilles, que apareix per aquestes dates estretament lligat al filet d'espart, contant amb una gran quantitat de peces que posteriorment tindran els telers mecànics i automàtics.

38.Teler horitzontal per a roba de llengs: quin fil s'emprava per fer la roba de llengos?

39.La perfumeria

Amb la arribada dels Àrabs, Espanya la perfumeria s'extendeix a tot arreu D'Europa. Els paÏsos mediterranis contaven amb el clima adecuat per el cultiu de les flors i plantes aromàtiques, principalment el jazmín, la lavanda i la llimona, per lo que les coses D'Espanya,Francia i Italia es veren de repent rodeades de cultius aprevetxats per els Àrabs , fent del perfum la principal eina del seu comerç.

Dia 21 de desembre varem visitar la Granja d'Esporles. El temps no ens va acompanyar massa aquest dia ja que tot el matí va ploure. Sortirem de l'institut més o menys a

les 8:30 amb l'autobus. Finalment varem arribar a la granja després de un llarg camí, varem berenar abans d'entrar a la granja. Una vegada a dins començarem per grups de dos o tres a fer el recorregut de la Granja.

Al començament de la Granja poguerem veure distintes raçes de animals de raça mallorquina. Com galls, gallinas, ases, etc. També varem poder veure com a les possesions antigament feien la seva pròpia roba antigament. Ho feien en llana de les ovelles, després amb aquesta llana la tenyien de diferents colors i es feien vestimentas per els senyors.

Tafona en manteniment.

A n'aquesta imatge podem veure la pols en que tenyien les vestimentas.

Més endavant ja una vegada dins la casa varem poder veure grans menjadors i amb una sala de jocs, per als més grans, com poker, jocs d'atzar etc. Seguirem amb el recorregut i ens varem ficar dins el soterrani, que es trobaven maquinas com la tafona per fer oli o altres aliments, també habitacións on guardaven medicinas y herbes entre d'altres.
Varem poder gaudir amb un video que ens varen posar just a la sala on es trobava la tafona, aquest video ens ensenyava com es feia aquesta feina un temps. Actualment ja no es fà feina amb tafona. A uns dels llocs on podem trobar que encara es fà

amb aquesta tradició es a Caimari.

Aqui podem veure la maquina que esprimia fins a la darrera gota de raïm.

Varem poder veure una consulta de un metge-dentista d'aquell temps, es podia veure una cadira allargada amb els seus instruments necesaris

per haver de operar a alguna persona.

Sala del Metge.

A la visita varem poder veure la cuina, una de les parts més importants de una possesió. Per el que es veia era una cuina de gran tamany, àmple i molt alta, també s'hi trobaven el rebost, a on es guardava la carn dins ufabis i les olives, també bacallà, peix etc. Hi havía un petit forn a on feien pà i algunas vegades fins i tot ensaïmades per els senyors.

Ufabis on es conservaba la carn i altrs aliments.

Ilias el cuiner, maquina que esclafava els aliments.

Finalment ja varem acabar per dins les cases, i les darreras habitacións eren salas per menjar o de jocs.

JARDINS i PATIS

Jardins de la possesió.

Fonts i plantas dels grans jardins.

Font i pati de la possesió.

Finalment varem acabar la excursió el mal temps ens va acompanyar però ens ho varem passar benísim, i a sa pròxima millor. ADEU COMPANYS

Fet per : Guillem i Ilias