SORTIDA A SINEU ORDINERS

El dia 26 d'Octubre vàrem anar al mercat de Sineu , i tot seguit vàrem anar a fer una entrevista als trinxets ordiners, tot seguit d'això vàrem anar a berenar d'una prima , va ser molt bona , desprès mos varen donar temps lliure , i vàrem anar a fer una volta, a continuació ens vàrem

anar a Sa Pobla.

ENTREVISTA A LA FAMILIA ORDINES:

1. Quants d'anys fa que veniu per aquí?
   

- De toda la vida. Som de Sineu.


2. Els trinxets els feis voltros o els se comprau?
Fins are Els feiem nosaltres pero quan es va morí el meu pare '' Josep Ordines'' m'hos o fa un cosí nostre , perquè el meu home està jubilat.


3. On el feis? i on teniu el taller?

- A un taller que el du un cosí nostre. C/ Plaçeta Pou D'en Rebassa anant a sa carretera de San Joan

4. Quants de tipus de trinxets hi ha?

- N'Hi ha de molts de tipus, i de moltes maneres.


5. Quants en feis cada dia o casa semana?
- Jo veritat no se quants en feim, hem feim molts.


6.Vos dedicau a n'aquesta feina o en feis un altre de diferent?
- Mos dedicam completament a n'aquesta feina , quasi tota la meva familia.


7. En soleu vendre molts ? a quí?

- Si , a gent major.


8. En quin poble soleu anar a vendre?
- Dimecres : Sineu, Dijous: Felanitx, Diumenge: Porreras.


9.Teniu botiga?
- No , tenim un taller


10. D'on obteniu les matèries primeres?

- De la '' herramienta Balear''

11. Teniu pàgina web?

- No.

12. Teniu feina de esmolar o adovar?
- Tenim molta feina de esmolar perquè are que venen les matanzes, totohom ve a esmolar els quinavets el preu es de 2,50-3,50 depèn del tamany.

ANÈCTODES NOSTRES DE LA ENTREVISTA:

1. Na Marga es pensava que feia fotos , i en teoria feia videos , i en video nomès surt gravades les seves sabates , vàrem riure molt.




A n'aquesta entrevista l'hem feta: Maria Victòria Crespí Socias, Marga Cladera Vanrell, Laura Henarejos , Loubna.

JA HU VEU TIA SOM A 4T MOS TENIM QUE GUANTAR UN CURS NÓMES UN CURS

Jardí Botànic de Sóller

La visita al Jerdí Botànic de Sóller en va agradar molt perque

vaig aprendre moltes coses que no sabia sobre ses plantes.

Cuan varem aribar ens va acollir un monitor molt sinpatic i ens

va mostra planta per planta i explicant una per una. Tanbe ma

agradat molt perque fer escurcions en 4t es divertit

El jardí Botànic de Sóller a estat triat per la UNESCO patrimoni de la humanitat

GRANJA D'ESPORLES

GRANJA D'ESPORLES

La Granja, històrica possessió situada al terme municipal d'Esporles, és coneguda des de l'època dels romans per l'important cabal d'aigua de la seva font. Els moros, que dominaren l'illa del segle X fins al segle XIII, s'instal·laren a la zona fundant l'alqueria anomenada Alpich. Més tard, quan Jaume I conquerí Mallorca, aquest dividí l'illa en quatre parts i el compte Nunyo Sanç s'establí a la possessió.

L'any 1239, Nunyo Sanç cedí la Granja als monjos cistercencs perquè hi fundessin un monestir de l'ordre del Císter. Dos-cents anys més tard, els monjos es van vendre la possessió a la família Vida, passant després a la família Fortuny, que finalment la va vendre a Cristòfol Seguí Colom, actual

propietari.

Avui dia La Granja és oberta al públic i acull un mus

eu etnogràfic i una variada mostra d'animals típics de granja. La visita a La Granja permet conèixer les activitats agrícoles tradicionals, el palau, els patis i els emblemàtics jardins de la possessió. Els visitants també poden observar com els artesans fan la seva feina, degustar vins i fruits secs i conèixer el ball tradicional mallorquí.

A la granja d'Esporles tambe es poden trobar molta flora i fauna:

FLORA

Quant a la flora podem trobar pins, alzines, arboços, mates,romers, esparregueres, etc.
A la part central del jardí s'erigeix ​​una parella de araucàriesmajestuosa, si bé l'autèntic protagonista és un teix que es pot admirar al costat d'un dels extrems de l'estany.
El teix va ser durant segles un arbre molt apreciat, donada la duresa de la seva fusta, i alhora temut, per la qual mortífer dels seus fruits.
L'exemplar de la Granja és molt singular en ser un dels comptatsexemplars d'aquesta espècie a l'illa, així com pel seu caràctermil.lenari i per les formes barroques del seu tronc i de les seves branques entrellaçades.

A) ZONA BANCALES

- VITIS VINIFERA

- RUBU ULMIFOLIUS

- PISTACIA LENTISCUS

- FICUAS CARICA

- FRAXINUS EXCELSIOR

- PHOENIX DACTYLIPHRA

- PYRUS COMMUNIS

- MALUS MOMMUNIS

- PUNICA GRANATUM

- OPUNTIA FICUS-INDICA

- CITRUS DELICIOSA

- CITRUS LEMON

- CITRUS AURIENTUM SINESIS

- PRUNUS AMIGDALIS

- CERATONIA SILIQUIA

A) ABAIX CESPED

- MIRTHUS COMMUNIS

- BUXUS BALEARICS

- PITTOSPORUM TOBIRA

- ROSA SP

- CORTADERIA SEYOWANA

- NERIUM OLEANDRE

- PHILADELPHUS CORONARIUS

- HEDERIA HELIX

- CAMPSIS RADICANS

- ASPIDISTRIA ELATIOR

- HYDRANGEA HORTENSIA

ARBRES:

- CUPRESSUS ARIZONICA LAMBERTINA

- ERIOBOTRYA JAPONICA

- TILA PLATIPIHYLLOS

- CORDILYNE AUSTRALIS

- FRAXINUS EXCELSIOR

- PLATANUS ORIENTALIS

- PRUNUS ARMENIACA

- TAXUS BATTACAS

- ARUNDINARIA NITIDA

- POIPULUS CANADIENSIS

- PRINUS AVILIMI

- MORIUS ALBA

- ARAUCARIA EXCELESA

- PICEA ABIES

- AILHANTUS ALTISSIMA

- JACARANDA MIMOSIFOLIA

- LAGERSTRO SPIECIOSA

- CITRUS AURIANTUM

- PRUNUS PISARDII

- CRAETAGUS MONOGINA

- PRUNUS DOMESTICA

- OLIMUS MINOR

- SOPHORA JAPONICA

- GINKGO BILBOA

- TAMARIX GALLICA

- TRACHICARPUS FORTUNEI

- ABIES ALBA

C) ZONA D'ALT

- FICUS ELASTICA

- ELEAGNUS AUGUSTIFOLIA

- ACADIA DEABATA

- CUPRESUS ARIZONICA LAMBERTIAN

- PHOENIX CANARIENSIS

- YUCCA AL OIFOLIA

- PINUS NIGRA

- ARBUTUS UNEDO

- PISTACIA LENTISCUS

- CERCIS SILIQUASTRUM

- FICUS CARICA

- ERIOBOTRYA JAPONICA

- CHAMEROPS HUMILIS

- CORDYLINE AUSTRALIS

- CUPRESUS SEMPERVIRENS

- MAGNOLIA GRANDIFLOR

Arbustos y Planta pequeña

- RUBUS ULMIFOLIUS

- LAURUS NOBILIS

- VIBURUM COMMUNIS

- MYRTHUS COMMUNIS

- BUXUS SEMPERVIRENS

- RUSCUS ACULEATUS

- PITTOSPORUM TOBIRA

- ASPARRAGUSES-PRENGII

- HIBISCUS SIRIACUS

- FATSIA JAPONICA

- SIPTHORPIA AFRICANA

- BOUGAMVILLEA GLABRA

- ERICA MULTIFLORA

- ROSA SP

) ZONA CARBONER

- PLATANUS ORIENTALIS

- TILA PLATYPHILLOS

- QUECUS ILEX

- JUNIPEUS SABINA

- RUBUS ULMIFOLIUS

- PTERDIDIUM AQUILIUM

- LONICERA IMPLEXA

- VINCA DIFORMIS

GRANJA D'ESPORLES 1

GRANJA D'ESPORLES 2

Joan Diana Pons i Damià Gual Reus.

WATER ROCKET

Water rocket a l'inglès significa cohet d'aigua.

Alguns instituds ho fan servir com a projecte de tecnologia. Du molta feina pero si surt be els resultat son espectaculars.

Aquest cohet està format per dues o mes botelles de plàstic de Coca Cola, Pepsi o alguna beguda amb gas ja que les botelles aquestes aguanten més presió qie les d'aigua, després hi ha les aletes que es poden fer de cartró.

El procés d'elaboració del cohet és molt sencill, el que du feina d'aquest projecte és fer la base de llançament.

La base de llançament està formada per tubs de PVC de la mida de la boca de les botelles, una vàlvula de bicicleta, dues brides de ferro, tres de plàstic, un tub de PVC més gran que es el soport perque les brides no escapin, i una goma aillant que es posa entre el tub i la botella perque l'aigua no passi.

El Cohet

Fer el cohet és molt sencill. Els passos són els següents:

-Agafam les dues botelles. Posam els dos culs de les botelles junts i els aferram amb cinta adhesiva.

-A continuació quan tenim les dues botelles aferrades, agafam un cartró o una cartolina i ratellam tres aletes, les quals aniran aferrades amb cinta adhesiva a la part inferior del cohet, axi talment com mostra el següent dibuix.

-El cohet ja està a punt!

La base de llançament.

La base com he dit abans, és la part dificil del projecte.

Materials:

-Tubs de PVC (mida de la boca de la botella).

-3 brides de plàstic.

-2 brides de ferro.

-6 elàstics.

-Una vàlvula de bicicleta.

-Un tub de PVC que pasi per la part externa de la bnoca de la botella.

-Una goma aïllant que pasi estreta per el tub de PVC.

-Cola de PVC.

Els passos són els següents (tot està ilustrat a la fotografia del final):

-Agafam els tub de PVC i el team en dos trossos.

-A continuació, amb un colze i els aferram de tal maneta que ens quedi una forma d'L.

-Hem de tenis un tap per posar a un cap del tub. A n'aquest, li feim un forat, i li posam al vàlvula de bicicleta que anteriormen hem teat de la càmara d'aire. Aquesta l'aferram amb Super Glue.

-Tot seguit aferram el tap al tub, mirant que quedi a la part mes curta de la L.

-Agafam una llima molt prima, i feim una petita canaleta a las aprt de dalt del tub, la qual anira després la goma aïllant també aferrada amb Super Glue perque quan passem el cohet no es mogui.

-Despés agafam les brides de plàstic amb una de ferro, posa les de plàstic mirant cap a dalt del tub que el cap estigui un poc més adalt que la goma i les fixam per la punta amb la brida de ferro.

-Per acabar, agafam el tub més gruixut el qual li farem tres forats per posar els elàstics.

-Els elàsics els fixarem un poc tensats amb l'altre brida de ferro més a baix que l'altre.

-Al final quedaria axi:

A continuació video demostració al pati de l'institut

La Granja, històrica possessió situada al terme municipal d'Esporles, és coneguda des de l'èpocadels romans per l'important cabal d'aigua de la seva font. Els moros, que dominaren l'illa del segleX fins al segle XIII, s'instal·laren a la zona fundant l'alqueria anomenada Alpich. Més tard, quan Jaume I conquerí Mallorca, aquest dividí l'illa en quatre parts i el compte Nunyo Sanç s'establí a la possessió

.

GRANJA D'ESPORLES

L'any 1239, Nunyo Sanç cedí la Granja als monjos cistercencs perquè hi fundessin un monestir de l'ordre del Císter. Dos-cents anys més tard, els monjos es van vendre la possessió a la família Vida, passant després a la família Fortuny, que finalment la va vendre a Cristòfol Seguí Colom, actual propietari.

Avui dia La Granja és oberta al públic i acull un museu etnogràfic i una variada mostra d'animals típics de granja. La visita a La Granja permet conèixer les activitats agrícoles tradicionals, el palau, els patis i els emblemàtics jardins de la possessió. Els visitants també poden observar com els artesans fan la seva feina, degustar vins i fruits secs i conèixer el ball tradicional mallorquí. Per finalitzar l'oferta, La Granja compta amb un restaurant que serveix plats típics mallorquins, així com plats de cuina internacional.

LA GRANJA DE DIFERENTS SALES COM:

- Una sala de tortures. on toruraven a la gent que no feia el que tocava.

SALA DE TORTURA

- Una sala on hi ha les eines de marxal. eines que entiguament les usaven per sembra i fer altres feines.

- Una sala on hi ha les maquines per fer oli.

MOLI DE SANG

- Una sala on hi ha per fer roba.

SALA ON HI FEIEN LA ROBA

- Una sala on hi ha medicaments.

FLORA I FAUNA.

EL TORRENT

TORRENT DE LA GRANJA

Avui dia 3 de maig del 2.011 , hem anat de excursió al jardí botànic de Sóller , hem arribat a les 9:30 , allà ens a rebut en Josep que ens ha explicat el tipus de medis que hi ha a les balears. En acabar les activitats hem anat a visitar el poble de Sóller, a la 1:30 hem agafat l’autocar fins a Sa Pobla.

Rosmarinus: el nom en que coneixem aquesta planta es romaní , les fulles d’aquesta planta són lineals amb marges revoluts per controlar la transpiració. és una planta de la família o lamiàcies. El romaní és un arbust mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris i medicinals. En català, el romaní o romer també es coneix amb el nom de beneit.

Taxus bacata : mes coneguda com teix , les fulles del teix es diferencien de les de l'avet perquè son verdes per ambdós costats, acaben en punta i s'insereixen de manera decurrent sobre la tija.

Maria Magdalena Comas 

El mercat de Sineu

El mercat de Sineu

El dia 6 d'octubre els meus alumnes de 3 i els de 4 de diversificació varen anar de mercat a Sineu.
Sineu és un municipi situat al Pla de Malllorca.Cada dimecres hi ha mercat per això varèm dicidir anar en dimecres .
El que varèm veure era la font de l'abeurador:(és un lloc ón van a veure els animals).



Desprès varèm anar a veure els animals.





Habièm de fer grups de dos o tres per entrevistar a persones i venedors.(un treball)


Primer de fer l'entrevista havia donat una volta al mercat i és molt presios. En aquest mercat podia trobar moltes coses artesenia , fruita i verdura , animals per vendre , roba...etc

Cocarrois

Recepta:
1kg de farina
200grams de saïm
1tasa de oli i l'aigua que faci falta



Va ser un dematí molt divertit, tothom feia feina.
Brutor ni va haver per tot.
Alguns cocarrois varen ser desastrosos i alguns feien molta planta.

Taller de cocarrois.

El passat 11 d'abril els alumnes de 3r i 4t de diversificació vàrem fer un taller de cocarrois.

Quan va tocar el timbre, tots plegats ens vàrem veure a l'aula de 3r per començar a fer el taller.
Els professors encara no havien arribat, tan sols hi havia el professor de l'àmbit pràctic(n'Onofre)

Ens vàrem posar amb grups de tres o quatre alumnes per així poder organitzar-nos millor i no tenir problemes. Cada membre del grup havia de dur algun ingredient per poder dur a terme els cocarrois. Nosaltres, vàrem fer els cocarrois de verdura, però també és podien fer d'altres ingredients(colflori , tonyina...)els nostres duien els ingredients següents:

-Ceba.

-Ceba tendre.

-Espinacs.

-Bledes.

Les dues primeres hores, vàrem començar a tallar la verdura. La vàrem tallar ben petita a fi de què quedàs petita per poder farcir-los bé i què quan és coguessin no és reduís massa. Quan vàrem haver de començar a tallar la ceba, hi hagué problemes ja que molta gent plorava per culpa de les cebes.

Després de tallar-la i mesclar-ho tot, vam trempar la verdura, amb sal, pebre bord, pebre bo, oli.

Quan vàrem trobar que ja tenia un bon gust poguérem començar a fer la pasta. La pasta duia:

-Dues tasses de cafè d'aigua .

-Una tassa de cafè d'oli

-Una cullerada sopera de saïm.

-Farina de reposteria (el que se begui)

Vàrem començar a mesclar-ho a fi que quedes una pasta no gaire forta. La vàrem embolicar amb un pedaç perquè toves mentre que preparàvem les taules per poder començar a fer els cocarrois i que res ens molestàs.

L'hora abans de sortir al pati, férem els primers cocarrois, tot s'ha de dir, no sortiren gaire bé, no pareixien cocarrois però, després a mesura que en fèiem, ja tenien bona pinta.

Els nins de quart de diversificació varen fer un “grandiós” cocarroi, va quedar molt bé.

Quan vàrem tornar del pati, vàrem fer l'aula neta, i cada un dels membres va dur tres o quatre cocarrois per poder-los coure.

Ja estàvem impacients per saber amem com havien quedat els cocarrois. A cinquena hora, els vàrem anar a cercar i tots plegats ens vàrem posar a berenar. Nosaltres no en vàrem menjar, perquè no ens agradaven, però ho vàrem deixar testar-ho a els professors i digueren que eren bons però que tenien un piquet.

Va ser un dia excel·lent, ens ho vàrem passar molt bé. Vàrem fer el taller, així com hem dit, per pasqua. Per pasqua normalment es solen fer els cocarrois i les panades, però nosaltres només vàrem fer els cocarrois.

Fet per: Maria Simonet, Margalida Mir i Antonia Pons .