SURTIDA LA GRANJA D'ESPORLES.

El dia 21 de Desembre varem fer una excursió a la granja D'Esporles , varem partir a les 8 i varem arribar allà deves les 9 , allà varem veure moletas d'animals , objectes que no sabiem si existien, varem visitar la casa, i varem veure quins eren els hambits en que vivien , la casa era preciosa i varem quedar fascinats,nosaltres varem fer el sector III:PLANTA BAIXA, despres hens varen cunvidar a menjar bunyols i finalment agafarem l'autocar i partiem cap a Sa Pobla.

34.Taller de joieria, forneria, laminatge, i encunyament: cerca informació sobre les peces usades al segle XIX: botons o botonada, cordoncillos....

les camisetes: els seus colls eren bastant grans, les seves mànegues eren ll

argues, recollint la tela de la part de damunt l'espatlle.

les jaquetes: sobrepasaven la cintura de llarg, amb un coll molt alt, i els seus botons eren metalics

uns dels botons que s'utilizaven mes eren els botons metàlics.

Els pantalons: eren adoptats per totes les clases socials pero diferents segons l'economía , cada pic les cames eren mes llargues.

35.Ordidor:quina funció tenia l'ordidor?Els ordidors més primitius consistien en unes posts clavades a la paret i proveïdes de clavilles, i l'ordidora anava passant amb la mà un grup de fils en ziga-zaga d'una clavilla a l'altra fins a arribar a l'última. Aquesta longitud de fil era anomenada portada, i l'operació s'anava repetint fins a obtenir la quantitat de fils necessària.

Posteriorment existí un ordidor amb un gran tambor de llistons impulsat a mà, sobre el qual s'enrotllaven els fils.

36.Teler per a drap: quin fil s'emprava per fer un drap?

37.Taler vertical(catifes)

Els precedent de la catifa actual s'hi troba en les antigues estores d'espart i jonc que es realitzaven manualment des d'època àrab. A mitjans de segle XIX apareix elfilet d'espart, el qual va suposar una petita revolució per al sector en quant a tècnica i concepte de treball, obtenint-se una producció més elevada i sent, així, un primer pas cap a la industrialització. Per aquest motiu, el filet subtituirà, a poc a poc, la producció d'estora fina feta de jonc i de pleita, la qual desapareix quasi per complet ans de començar la dècada de 1870.Cap a finals de segle XIX arriba la màquina inventada per Teler de Jacquard, la qual s'acoblava als telers de fusta i feia el dibuix d'aquestes a través d'uns cartonatges foradats, que ja havien augmentat, per altra banda, en nombre i varietat segons el tipus d'estora que realitzaren. Així, es pot parlar de teler mixte, de vareta, de doble cara i de barra de torsió. A principis de segle XX s'introduïren els primers telers mecànics, comuns i de doble tela, que substituïren als telers manuals i, encara que en nombre molt reduït, suposaren una revolució en el procés i la producció catifera, apropant el seu procés de fabricació tal i com avui ho coneixem. Aquestos telers eren de segell alemany i s'introduïren en les indústries tèxtils de Sabadell, Terrassa i Alcoi, els quals els revengueren als industrials de Crevillent que els adaptaren als teixits usats a la població, més grossos, com és el cas de l'espart.És aleshores quan s'introdueix un dels primers telers manuals expressament destinats per a la confecció d'estores; és el denominat teler de reixilles, que apareix per aquestes dates estretament lligat al filet d'espart, contant amb una gran quantitat de peces que posteriorment tindran els telers mecànics i automàtics.

38.Teler horitzontal per a roba de llengs: quin fil s'emprava per fer la roba de llengos?

39.La perfumeria

Amb la arribada dels Àrabs, Espanya la perfumeria s'extendeix a tot arreu D'Europa. Els paÏsos mediterranis contaven amb el clima adecuat per el cultiu de les flors i plantes aromàtiques, principalment el jazmín, la lavanda i la llimona, per lo que les coses D'Espanya,Francia i Italia es veren de repent rodeades de cultius aprevetxats per els Àrabs , fent del perfum la principal eina del seu comerç.