Entrades populars

dimarts, 3 de maig del 2011






Excursió al jardí botànic de Sóller.



Avui dia 3.5.2011 hem anat d'excursió al jardí botànic de Sóller , hem partit a les 8:30 de sa Pobla i hem arribat devers les 9:30-10, amb fet una serie de activitats amb un home que es nom Pep, mos a explicat moltes de coses sobre les plantes , hem après moltes coses noves.En acabar les activitats hem anat a fer una volta per el poble; a la 1 i mitja hem agafat l'autobús cap a Sa pobla , mo so hem pasat molt be, i m'ha agradat molt , sobre tot perque e après moltes coses noves.



Ephedra Fragilia: Aquesta planta m'ha cridat molt l'atenció perque la flor es molt petita , ies groca , el meu color favorit, perden les fulles i fan la fotosíntesi mitjançat les fulles verdes, es una planta molt coriosa, i sencilla , i m'ha agradat molt.

Phlomi Italica: Aquesta planta m'ha cridat molt l'atenció perque la trop molt senzilla i a la vegada molt elegant , lo que m'ha cridat mes l'atenció de ella es que te una coloració platetjada per reflectir el llum del sol.




Estepa Juana: M'ha cridat molt l'atenció el nom d'aquesta planta , sobretot el segon : Juana. Lo que mes m'ha agradat sebre de aquesta planta és que, les seves glàndules produeixen olis essensials per a impeabilitzar les cutícules.




flora de les illes balears

Avui ( 3/5/2011 ) he anat al jardi votanic de soller en el qual



he apres moltes coses de la flora de les illes balears per exsemple :

com es diu la part de vegetació de la mar o tambe que clorofitesili

es com se le diuen a les fulles dures.


I per tenir alguns tiupus de plantes feren modificacions com pera questes:






de totes les flors,arbres,plantes,etc... Aqueta es la que mes m´ha

sorpres que sigui dálguna especie ja que no te res sols fulles

no te petals ni te fruits:







Tambe lo millor es que les plantes o arbres que siguin vrinosos com

aquest o tinguin punxes a les branque es perque l´han desenvolupat per

evitar als depredadors ervivors



dimarts, 22 de març del 2011

VISITA A LA GRANJA D' ESPORLES

Sector V : soterrani





La primera habitació es troben les coses per elaborar el formatge: sefrada, premsa ...






La cuina que veim no estava el soterrani perquè era la cuina on el senyor i la senyora menjaven ,la del soterrani era per els seus criats i també per poder eixugar la roba i totes les feines que es poguessin fer dins de la cuina .
ESCALFAPANXES , OLLES, PELLS, COM CUINAVEN...






En el graners s'emmagatzamava l'ordi , el blat i els cereals. Aquí ho guardaven tot per a tot l 'any poder-ne tenir.




La sala de tortura va ser unes de les que va tenir més èxit perque els joves les ba cridar molt l'atenció .Tots els alumnes es varen fer fotos , i havia moltes coses com per exemple:cambra de tortura , sala de guardies i moli de sang .












Sala de tortures : era una sala on torturaven la gent per diversos motius: adulteris, robatoris, enganys,...



Sala dels guardias: era la havitacio on hi havia els guardias .

l moli de sang



Moli de sang : rebia aquest nom perquè.....................................................




La inquisició: va ser una institució judicial creada pel Pontífex Romà gregoria IX l'any 1231 per lluitar en contra de les heretgies.

SORTIDA A LA GRAJA D'ESPORLES


SECTOR 2:

1.- Salo florenti amb mobiliari de lluis xvi
investiga qui era lluis xvi. Descriu la decoracio i opina.

GRANJA D'ESPORLES

SECTOR IV: TORRENT


39. Parc: font i fauna autòctona.

A la grnja d'Esporles vam veure una diversitat d'animals com: Porc, Ase, Gall d'indi, Galls i gallines, Lloros, Puputs, patos.

*Sitja i Barraca del carboner:

dilluns, 14 de març del 2011

Visita a la Granja d' Esporles




SECTOR I: L' AGRICULTURA



HISTÒRIA

Molt valorada ja en temps dels romans pel gran cabal de les seves aigües, compta encara avui amb un magnífic sortidor de pressió natural de trenta peus d'alçada, que dóna testimoni de la seva potència. Va ser també de gran interès per als moros que van dominar l'illa des del S. X fins al XIII. Amb la conquesta cristiana de 1229, inicia el seu nou periple amb un breu període de temps de possessió feudal, fins que el 1239 va ser cedida als monjos cistercencs que la regentar durant 200 anys, fins que va passar el Sr Mateu Vida. Durant altres 200 anys aquesta família la va ocupar fins que va passar als Srs Fortuny. L'actual propietari és el Sr Cristòfor Seguí Colom. La Granja resultat de diverses èpoques i avatars és una barreja d'estil senyorial i rústic, perquè a més d'utilitzar-se com a residència era també una possessió dedicada a la producció agrícola, arribant a tenir més de cent menestrals. Això li confereix l'inexplicable encant d'una construcció antiga ben conservada i que manté per tant el digníssim estil propi però que alhora compta també amb els elements més decisius del nostre ric passat cultural. Avui és una autèntica mostra vivent dels costums mallorquines a través del temps.





La Granja, situada a 15 km de Palma, és una bella mansió del s. X envoltada de frondosa vegetació, bells jardins i fonts naturals. És una barreja d’estil senyorial i rústic, perquè a més d’utilitzar-se com a residència era també una possessió dedicada a la producció agrícola, arribant a tenir més de cent menestrals.

Antes de el bum turístic a Mallorca a partir del segle xx el sector mes important va sa a l' agricultura.



Les nostres padrines nos varen contar que la roba que duien era blanca, i rentaven en clovella de ametlla. L' ametlla l' posaven dins un poval amb aigua i l' clovella lo que te feien el sabor.

Hi ha un càvec que serveix per fer solcs, fusó per segar, xipó amb punta i xipó pla, en punta serveis per sembrar i el pla per collir herba, forca de ferro per recollir fems i forca de fusta per collir palla quan batien.
Era una caseta de bany que servia per que l' aigua se encalantis i es poguessin duchar.


Un rellotge de sol és un instrument que senyala les hores mitjançant les ombres d'una agulla clavada dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries. L'agulla sempre té la direcció paral·lela a l'eix de rotació terrestre, en canvi el quadrant pot adoptar diferents posicions, igualment com les línies horàries.N'hi ha de diferents tipus, els més comuns són els verticals i els horitzontals.






Procés artesanal d'estampació sobre roba en el qual es descomposa la imatge per colors, s'elaboren les plantilles per pintar-la i s'estampa una a una fins a realitzar el motiu desitjat.





Fet per: Margalida Morro Torrens i Jauma Antoni Cladera

dimarts, 15 de febrer del 2011

Què és el cancer?








  • El càncer no és una malaltia, sinó més aviat moltes malalties. De fet, hi ha més de 100 tipus diferents de càncer. Tots els càncers comencen en les cèl·lules. Les cèl·lules són les unitats bàsiques que formen els teixits del cos. Per entendre millor què és el càncer, és necessari saber com les cèl·lules normals es tornen canceroses.

(http://www.youtube.com/watch?v=LEpTTolebqo)
(Càncer)


  • El cos està compost de molts tipus de cèl·lules. Aquestes cèl·lules creixen i es divideixen per produir noves cèl·lules tal com el cos les necessita. Quan les cèl·lules envelleixen, moren i aquestes són reemplaçades per cèl·lules noves.





    Però de vegades, aquest procés ordenat de divisió de cèl·lules es descontrola. Les c
    èl·lules noves se segueixen formant quan el cos no les necessita. Quan això pansa, les cèl·lules velles no moren quan haurien de morir. Aquestes cèl·lules que no són necessàries poden formar una massa de teixit. Aquesta massa de teixit és el que es diu tumor. No tots els tumors són cancerosos. Els tumors poden ser benignes o malignes.

    • Els tumors benignes NO són cancerosos. Generalment es poden
    extreure (extirpar). En la majoria dels casos, aquests tumors
    no tornen a créixer.
    Les cèl·lules dels tumors benignes no es
    disseminen o reguen a altres teixits o parts del cos.


(Tumor benigna i maligna)

  • Els tumors malignes SÓN cancerosos. Les cèl·lules en aquests tumors poden envair el teixit al seu al voltant i disseminar-se (espendir-se)
    a altres òrgans del cos.Però quan el càncer es dissemina
    o rega d'una part del cos a una altra, es diu metàstasi.








    - Tipus de tumors benignes;

  • Papil·loma - Massa *protuberante en la pell (per exemple, una berruga)




(Papil·loma)


  • Adenoda - Tumor que creix en les glàndules i entorn de les mateixes





(Adenoma)


  • Lipoma - Tumor en un teixit adipós



  • Osteoma - Tumor d'origen en l'os




(Osteama)

  • Mioma - Tumor del teixit muscular(utero)







(Mioma)

  • Angioma - Tumor compost generalment de petits gots sanguinis o limfàtics (per exemple, una taca de naixement)



(Angioma)

  • Nevus - Petit tumor cutani d'una varietat de teixits (per exemple, una piga).

    (Nevus)

    -Tipus de tumor malignes;

(N'hi fa molt,però tan sols,posaré els més importants)

  • El càncer de pell és una malaltia produïda pel desenvolupament de cèl·lules canceroses en qualsevol de les capes de la pell.
    Existeixen dos tipus;el tipus no melanoma i el melanoma.
El càncer de tipus no melanoma és es el més freqüent i es denomina no melanoma perquè es forma a partir d'altres cèl·lules de la pell que no són les que acumulen el pigment (els melanòcits). Dins d'aquest tipus es troben tots els càncers de pell menys el melanoma maligne que és menys freqüent i més maligne.El càncer de pell es dóna més en les persones de pell blanca i que han passat molt temps exposades als rajos solars, sobretot quan l'exposició solar va tenir lloc durant la infància i es van produir nombroses cremades solars. Encara que pot aparèixer en qualsevol part de la pell, és més freqüent que es present en la cara, coll, mans i braços.







(Càncer de pell)


Aquest càncer és un dels més freqüents de tots els tipus de càncer, i es calcula que es diagnostiquen dos milions de casos nous a l'any al món.



  • El càncer de pròstata és un tumor maligne molt freqüent que apareix generalment a partir dels 40 anys. Un de cada 10 pacients pot desenvolupar càncer de pròstata i anteriorment es pensava que 3 de cada 100 podrien morir per aquesta causa però això a canviat a mesura que es milloren les tècniques diagnòstiques. El càncer de pròstata. després del càncer de pell és el mes comú.


(Càncer de prosteta)

  • El càncer còlon consisteix en el creixement inmesurat de cèl·lules anormals en aquesta part de l'intestí. Aquestes cèl·lules poden envair i destruir el teixit que es troba al seu al voltant. Si penetren en el torrent sanguini o limfàtic, poden estendre-se a qualsevol part de l'organisme i produir danys en altres òrgans. A aquest procés com ja sebeu és diu metàstasi.
    El còlon formen part del sistema digestiu. El còlon és la primera secció d'intestí gruixut. En ell se segueixen absorbint nutrients i aigua dels
    aliments que han estat ingerits, com ocorre en l'intestí prim, i serveix de contenidor per al material de deixalla. Aquest material va avançant fins al recte, última part de l'intestí gruixut, fins que és expulsat a l'exterior a través de l'anus.
    El càncer de còlon és la SEGONA causa de mort per càncer, després del càncer de pulmó en l'home i del de mama, en la dona. Entre un 22% i un 36% dels casos, es presenta la malaltia avançada i, en aquests casos, l'índex de supervivència ronda a zero.


(Càncer de colon)


http://http//www.youtube.com/watch?v=LEpTTolebqo
(Cáncer del Colon VideoColonoscopia)

  • El càncer de pit consisteix en un creixement anormal i desordenat de les cèl·lules d'aquest teixit. La pit està formada per una sèrie de glàndules mamàries, que produeixen llet després del part, i a les quals se'ls denomina lòbuls i lobels. Els lòbuls es troben connectats entre si per uns tubs, conductes mamaris, que són els que condueixen la llet al mugró, durant la lactància, per alimentar al bebè. Les glàndules (o lòbuls) i els conductes mamaris estan immersos en el teixit adipós i en el teixit conjuntiu, que, juntament amb el teixit limfàtic, formen el si. A manera de contenció, actua el múscul pectoral que es troba entre les costelles i la pit. La pell recobreix i protegeix tota l'estructura mamària. El sistema limfàtic està format per recipients i gots o conductes que contenen i condueixen la limfa, que és un líquid incolor format per glòbuls blancs, en la seva majoria limfòcits.
Aquestes cèl·lules reconeixen qualsevol substància estranya a l'organisme i alliberen altres substàncies que destrueixen a l'agent agressor.Les cèl·lules són les unitats de vida més petites del cos humà. Una de les seves funcions és reproduir-se i morir-se quan ja no són útils. Aquest procés és molt ordenat, en el temps i en l'espai, de tal forma que permet que existeixi sempre el nombre adequat de cèl·lules per a cada etapa de la vida. Quan aquesta multiplicació de cèl·lules es produeix de manera inmesurada, es formen masses anormals. A aquestes masses se'ls denomina tumors. Pot haver-hi tumors benignes i malignes. Els tumors benignes com ja sabem són aquells que no es propaguen a altres zones i que no comprometen la vida de la persona.

Els tumors malignes solen estendre's a altres parts del cos i causen dany als teixits i als òrgans corporals podent fins i tot provocar la mort de la persona.
Les cèl·lules malignes poden moure's a través de la limfa o de la sang i arribar a qualsevol part del cos provocant un segon tumor, com ja sabem la metàstasi.





(Càncer de pit)


http://http//www.youtube.com/watch?v=LEpTTolebqo
(Anuncio contra el càncer de pit)

  • El càncer de pulmó consisteix en un creixement anormal de les cèl·lules del pulmó. La malaltia es produeix habitualment en les parets internes dels bronquis, i en créixer pot obstruir el pas de l'aire i alterar la respiració. Per aquest motiu, produeix generalment falta d'aire, ofec i fatiga.
    Existeixen dos tipus principals de càncer de pulmó: el càncer de cèl·lules petites o "microcítico" i el càncer de cèl·lules no petites (no "microcítico" o "broncogénico").




(Càncer de pulmó)





  • La leucèmia afecta a totes les cèl·lules sanguínies i a la medul·la òssia, però principalment als glòbuls blancs o leucòcits i es caracteritza per una detenció en la maduració de les cèl·lules encarregades de la formació dels components de la sang, al mateix temps que es produeixen sense control cèl·lules sanguínies inmaduras.Aquesta proliferació de cèl·lules malignes s'origina en la medul·la òssia,encarregada de distribuir la sang als diferents teixits del cos.Encara que la causa o causes no es coneixen amb exactitud, se sap que existeixen diversos factors predisponents com són els genètics, immunodeficiències, factors ambientals i virus.

Entre els factors identificats com a desencadenants de la leucèmia està l'exposició a radiacions ionitzants, el contacte amb benzè, pesticides o quitrans i l'ocupació d'alguns fàrmacs contra el càncer i altres medicaments. També alguns trastorns genètics com la síndrome de "Down,"augmenten el risc.Fa algunes dècades aquesta malaltia era mortal en un percentatge molt elevat, però els estudis científics han permès desenvolupar esquemes de tractament amb una major efectivitat, ajudant al fet que els índexs de mortalitat hagin disminuït considerablement.




(Laucèmia) (la síndrome de "Down)









Com és pot evitar?
  • Deixar de fumar i evitar l’exposició passiva al fum del tabac.
  • Reduir el consum d’alcohol.
  • Evitar l’exposició excessiva als raigs solars.
  • Realitzar activitat física diàriament.
  • Portar una dieta saludable.



No al tabac Deports menjar saludable









La aecc és una entitat privada, sense ànim de lucre i declarada de "Utilitat Pública", dedicada a actuar contra el càncer en els següents àmbits: investigació, prevenció, informació, diagnòstic precoç, assistència psicològica, atenció social i cures pal·liatives.
Fundada en 1953, l'Associació treballa dia a dia sota els principis d'independència, imparcialitat, transparència, neutralitat i col·laboració, amb l'objectiu de conjuminar l'esforç de la societat, l'Administració, les institucions no lucratives i el món empresarial en la lluita contra el càncer.
Promou programes en el camp de la investigació oncològica mitjançant beques i ajudes-contracte, a través de la seva Fundació Científica. A més, és el primer donant de fons privats destinats a la investigació oncològica a Espanya.

La aecc té la seva seu central a Madrid, però desenvolupa la seva activitat a través de 52 seus provincials, amb representació en més de 2.000 localitats.










http://www.youtube.com/watch?v=LEpTTolebqo
(Vidio contra el càncer)